Durant el desenvolupament del
nostre material multimèdia ens hem anat trobant amb diverses dificultats, però
hem volgut compartir amb vosaltres una ben graciosa!
Una de les nostres activitats es
tracta de què el nin/a, amb el ratolí,
faci passar el cursor pel camí senyalat, sense sortir-se d’aquest. Si ho
aconsegueix serà premiat amb un reforç positiu, si no és així, són animats a
tornar a intentar-ho.
Per poder realitzar aquesta
activitat vàrem consultar diversos vídeos turorials, quan observàvem totes les
passes semblava molt fàcil però no aconseguíem entendre com creaven el caminet,
ja que la persona que ho explica comença directament amb el dibuix fet.
Per tant, vàrem deduir que si
cercàvem camins a Internet podríem aplicar l’efecte i així aconseguir crear
l’activitat, i això és el que ens disposàrem a fer. Cosa que tampoc va ser
gaire fàcil, les imatges formant un camí no abunden i les poques que trobàvem tenien
algun número o paraula que no es relacionaven amb la temàtica tractada.
Seguíem cercant, cercant,
cercant...fins que un dels grups que van exposar a classe també havien fet una
activitat com la desitjada, tot d’una van acabar vàrem anar a preguntar i
demanar ajuda. Les nostres companyes, molt amablement ens van explicar el procés
a seguir...es tractava d’introduir una forma, augmentar el seu volum, copiar
una altra amb una mida més petita, fer coincidir les dues formes, aplicar els
hipervincles i ja està, camí fet!
La conclusió que hem tret de tot
això, es que de vegades quan no tens ni idea de com fer alguna cosa, et poses a
investigar, cercar, fer hipòtesis de com pot ser i la resposta que trobem és
una molt més complicada de la real. És a dir, ens agrada complicar-nos la vida
i de vegades les coses són molt més senzilles del que pareixen.